Què passa quan un pensa?

Buff... És difícil d'explicar... Normalment un comença a reflexionar després d'un esdeveniment que l'ha marcat, seguidament d'una altra reflexió, com a resposta a una acció aliena a un mateix, ... Hi ha per milers de coses que un s'atura a dubtar!

Dubtar! Una paraula que fa pensar, però sobretot que porta implícita connotacions negatives innumerables. És bo dubtar? És dolent? Serveix per alguna cosa?

Jo he arribat a una conclusió. No se si el fet de qüestionar-se les coses és bo o és dolent, però de ben segur que fa que les neurones que circulen pel nostre cervell comencin a funcionar i estableixen connexions com mai ho havien fet.

És una sensació que fa por, produeix inseguretat i tot això es tradueix en un malestar transitori que ens afecta físicament, com diríem a l’assignatura de Trastorns del Desenvolupament, ens produeix angoixa. Però alhora t’ajuda a madurar, a créixer com a persona, a demanar-te si estàs fent bé, si potser ho podries fer millor, si ja has arribat a un tope,... i fins i tot, et demanes: podré superar un altre prova d’aquestes característiques?

La resposta és SÍ! Tots, absolutament tots, prenem decisions que ens fan dubtar, doncs no podem saber si hem triat la resposta correcta, si potser no hauríem d’haver escollit aquella sortida o tal vegada deuríem haver anat més a poc a poc, però... Una vegada s’ha pres una decisió, hem de ser conseqüents amb el què hem escollit i sobretot NO TENIR POR!

No passa res si ens equivoquem, tal vegada no podrem tornar al moment de partida per poder-ho canviar, però per alguna raó serà. En altres paraules, els planetes mai s’alinearan per a que les coses surtin d’una determinada manera i tot sigui meravellós. Haurem de recórrer un camí que tindrà moltes proves, però és igual, les hem de superar perquè és el que hi ha si volem ser feliços! I sobretot, hem de lluitar pels nostres ideals i desitjos, sempre i quan respectem els dels demés!