Fa prop d’un més que tenim la tasca de fer una reflexió en voltant del projecte de l’E-portafoli des d’un punt de vista individual, però jo tenc una sensació que m’envolta i no em deixa pensar ni reflexionar amb totes les meves forces.
Em sap greu no poder aportar molta cosa més però en aquest moment sent un núvol d’interrogants al voltant del meu cap que no troben ni les paraules per poder formular les preguntes adequades ni les forces per trobar les respostes. És una sensació que no havia experimentat mai, o almenys jo no ho record.
Bufff… no se per on començar… Ahir va ser un dia prou angoixant.
Vos resumiré el que vaig fer per a que vegeu que no vos engany: em vaig aixecar a les 6.30 h., per poder estar a les 8.00 h. a Eivissa on tenia classe.
La primera classe va ser de Llengües en Contextos Multilingües amb na Helena Alvarado, va ser prou interessant i ens va deixar molt clar el que esperava de nosaltres.
A les deu vàrem tenir classe amb na Gemma Tur. Que ens va presentar, en anglès, les seves dues assignatures, o com ella diu “subjects” (per anar-nos familiaritzant, sobretot jo, amb el vocabulari anglès).
No se quanta estona, na Gemma, va estar parlant en anglès, però a mi, al principi, em va semblar una eternitat.
Per a mi, l’anglès sempre ha estat un obstacle, segurament perquè vaig començar anar a classes des dels cinc o sis anys i per obligació. Des d’aleshores, probablement, vaig dir, interiorment, que mai l’aprendria. I ahir, quan vaig sentir a na Gemma parlar anglès, vaig pensar, això ja no pot seguir així.
De deu paraules o frases que deia no n’entenia ni la meitat!
Em vaig espantar molt i vaig pensar: si no agafo el bou per les banyes m’envestirà i mai podré ser mestra!
Realment vaig sortir molt aclaparada. Però vaig agafar aire i em vaig dirigir cap a la següent classe: Models Educatius a la Primera Infància amb na Maria Antònia Riera. Em va semblar una dona molt intel·ligent i conscient de la importància de les seves paraules. Va llegir un escrit de Robert Fulghum, crec que es titulava Tot el que vaig aprendre ho vaig fer a l’educació infantil, però no estic del tot segura perquè li trobat també amb el títol Quan vaig aprendre el que és fonamental?. Igualment el podeu trobar punyint aquí.També va llegir el poema de Loris Malaguzzi Los cien lenguajes del niño el podeu trobar a El Rincón Educativoo mireu aquest vídeo.
Al finalitzar la classe ja eren les dues del migdia, per tant em vaig anar corrent cap a casa a dinar, perquè a les tres i mitja havia quedat amb una nena a la qual ajut a fer els treballs de classe, els deures o a estudiar per als exàmens. La classe va acabar a les cinc.
Tot seguit vaig anar a buscar una companya de classe que m’esperava per anar a l’última classe del dia: del Placer de la Lectura al Joc de l’Escriptura, amb na Irene del Mar. Ella també ens va explicar en què consistia la seva assignatura i ens va demanar que li féssim una redacció amb el que nosaltres, de manera individual i personal, esperaven d’aquesta.
Quan va acabar eren quasi les 20.00 h. i encara vàrem haver d’anar a comprar un parell de llibres. En definitiva vaig arribar a casa a les 21:30 h. Va ser un marató de dia, encara que molt productiu, però molt estressant.
Com
sabeu soc una estudiant d'Educació Infantil a la que l'agrada qüestionar-se
constantment el què li succeeix i a més posar-li paraules a aquests pensament.
Així que... Per què un diari?
Doncs, bàsicament per deixar constància de totes les coses que passen pel meu
cap.
Potser a molta gent li sembla una
manera inútil de malgastar el meu temps, però a mi m’agrada... així que, per què no?
Qui em coneix sap que bàsicament
faig les coses perquè em sent bé fent-les, sinó no les faria, i en la meva
opinió no hi ha que buscar-li més raons. Cadascú fa el què li sembla, quan l’apeteix,
sempre que.... (frase típica) no faltem al respecte als demés! I jo pens, que
no ho estic fent aquí i si algú opina el contrari que m’ho digui i intentarem
solucionar-ho ;-)
